Prevenció d’accidents i primers auxilis

Aquesta setmana he tingut la sort de poder assistir a
una formació que s’organitzava a l’escola bressol on va l’Ona sobre prevenció d’accidents
i primers auxilis.
La formació la donava la Dra. Josefina Llagostera de l’Hospital
de nens.
Segons ens va informar molts dels accidents que hi ha de
nens passen a casa.
Per tant, per mi era important tenir una mica de
formació perquè si li passa alguna cosa a l’Ona no
tingués que preocupar-me per si el que faig està bé o que he de fer.
Per les petites coses crec que la majoria tenim clar que
l’aigua i sabó ha de ser la primera opció però durant la xerrada d’ahir em vaig
adonar que hi ha coses que sabia.
Jo només sóc una mare e intentaré explicar els conceptes
que a mi em van semblar importants però a la web de l’Hospital de nens hi ha vídeos
i moltes explicacions i està claríssim que en cas de dubte s’ha de trucar a emergències.
Primer de tot hem de tenir clar que sempre és millor prevenir
que curar. Si em paro a pensar i repasso els conceptes de seguretat m’adono que
hi ha moments en que hi ha hagut alguna situació de risc i per sort no ha passat
res.
Una de les coses en les que he pogut pecar quan era petita
era de no lligar-la a l’hamaca si havia d’estar allà un moment perquè com no es
movia com havia de caure.. però ahir ens feien la observació de que pots
ensopegar i acabar fent caure al bebè.
Una altra que mai he pensat i per sort no ha passat és el
tema de les estovalles que pengen i que al voler posar-se de peu s’agafés d’allà.
I l’altre és el tema de les cremades per exposició al sol
quan comença el bon temps. A l’estiu tinc interioritzat el tema de la crema,
però potser quan comença la primavera no ho tinc tan present i es veu que és una època en que hi ha cremades per sol en nens.
Però bé, un cop tenim ben clar tots els conceptes de
prevenció per minimitzar riscos per desgràcia els nostres peques no paren
quiets i poden caure o fer-se mal sense voler i aquí és quan jo penso que si
tinc unes nocions pot ajudar que no perdem els nervis.
Així que aquí teniu un recull de primers auxilis:
·        
Ferides: netejar amb aigua i sabó i posar un antisèptic. Si la ferida sagna
després de la neteja fer pressió sobre el punt.
·        
Hemorràgia:
o  
Nasal: aquí està una de les coses que no hagués sabut que fer. Quan jo era
petita deien que s’havia de tirar el cap enrere, després que si el cap
endavant. I ahir el que ens van dir és que s’ha de fer pressió contra l’envà
nasal en el costat que surt sang.
o  
Boca: si la ferida és petita no cal fer res més que una mica de pressió fins que pari de sagnar. Però és important revisar que no
es mogui cap dent i si ho fan anar a fer un control per
odontopediatra per assegurar que no hi ha cap problema.
·        
Contusió: aplicar fred local. Si la contusió és cranial sense pèrdua de coneixement
hi ha uns protocols que pots fer a casa com revisar si està confús, irritable. Si
és hora de dormir doncs deixar-lo però despertar-lo alguna vegada per veure si
està bé. Però està clar que en cas de dubte anem al hospital i que el mirin.
A banda del fred també ens va comentar que
va molt bé l’àrnica. De fet és per mi un dels bàsics a la farmaciola i el porto sempre a tot arreu perquè
quan va començar a caminar van començar els nyanyos i la veritat és que va molt
bé i crec que mai li ha acabar sortint cap blau important.
·        
Cremades: treure la roba si no està adherida a la pell i netejar amb aigua
freda abundant per refrescar la zona. Si ha estat una cremada molt superficial i
que està una mica vermell no caldria fer molt més, si volem aplicar alguna
pomada, però si la cremada és més important cobrir amb ganses estèrils i anar a
Urgències i sobretot no treure mai cap butllofa.
·        
Electrocució: això espero que no passi mai però com tots sabem l’afició que
poden tenir per anar a endolls i a cables més val tenir clar que podem fer:
o  
Desconnectar el corrent elèctric i si no es possible separar amb un pal o
un objecte aïllant i sobre una plataforma aïllant, allunyar la font elèctrica
del nen/a.
o  
Col·locar-lo en posició de seguretat (decúbit lateral) i avisar al servei d’urgències.
o  
Comprovar si respira o té signes vital i si fos necessari començar una
reanimació cardiopulmonar.
·        
 Cos estrany
o  
Nas: si el nen ja és capaç el que faríem seria fer bufar pel nas tapant la
fossa nassal lliure. Si no surt anar a Urgències.
o  
Oïda: anar directament a Urgències. No intentem agafar res encara que sembli
fàcil ja que podem acabar fent que entri més cap a dins i provocar alguna lesió
important.
o  
Aparell digestiu: dieta rica en fibra. En cas d’ingesta de piles de botó
anar al servei d’urgències.
o  
Ulls: netejar-los amb aigua abundant o sèrum fisiològic i si no ho veiem
clar anar a Urgències.
·        
Ennuegament
1.     Animar a tossir
2.    Examinar la boca: si l’objecte és visible
realitzar la “maniobra del ganxo”
3.    Comprovar si respira
4.    Demanar ajuda.
Ø 
RESPIRA
a)    <2 anys: aquest és una mica complicat d’explicar
si no has vist com es fa, així que suposo que o mireu com fer-ho o potser no us
atrevireu, però us poso l’explicació que jo tinc: posar-lo sobre les nostres
cuixes amb el cap cap a baix i en decúbit pro. Donar 5 copets a l’esquena amb
el taló de la mà, entre els omòplats, per provocar-li la tos i la mobilització de
l’objecte. Girar el nen i fer 5 compressions al tòrax amb els dits índex i mig
en direcció al cap. Posició de seguretat.
b)   > 2 anys: donar 5 cops a l’esquena amb
el taló de la mà entre els omòplats i fer la maniobra de Heimlich que es fa amb
el nen dempeus i nosaltres darrera farem 5 compressions digides cap a dalt i
enrere, amb ambdues mans, a l’abdomen sota l’estèrnum.
La Maniobra
de Heimlich NO es pot fer mai amb nens més petits perquè segons ens explicava
la doctora tenen el fetge i la melsa massa grans i els podríem provocar una lesió.
Ø 
NO RESPIRA
a)    Realitzar 5 insuflacions de rescat amb el
nen/a estirat a terrar i iniciar manibles de RCP bàsica (30/2)
·        
Ofegats: en aquest cas la doctora ens explicava que els grups de més risc
són els nens de 1 a 3 o els de 11-14 anys. En el cas dels petits perquè poden
anar a buscar alguna cosa i no veuen el perill i en el cas de 11-14 anys perquè
veuen el perill i això precisament els agrada ja que pensen que a ells no els
passarà.
Una altra cosa que em va cridar l’atenció
és que explicava que hi ha molts casos de petis ofegats a piscinetes d’aquestes
petites, ja que van a buscar alguna cosa que hi ha dins i ensopeguen i cauen i
si no ens adonem a temps doncs podem tenir un ensurt. Així que la recomanació
és que quan ja no l’estiguem utilitzant la buidem o traiem totes les joguines
que els hi puguin cridar l’atenció o quedin tapades.
I ara com hauríem d’actuar:
Ø 
Demanar ajuda
Ø 
Si sospitem de traumatisme cranial/columna: INMOBILITZAR.
Ø 
Si respira i està conscient: posició de seguretat.
Ø 
Si no respira: RCP bàsica.
Ø 
Activar serveis d’emergència.
Ø 
Cada 2 minuts comprovar eficàcia RCP.
Ø 
Tapar el nen/a per evitar hipotèrmia

I bé, això serien les nocions bàsiques. Si hi ha res que vulgueu
comentar o corregir-me ho agrairé perquè crec que saber com actuar és important
ja que en moments d’estrès ens pot ajudar a controlar els nervis.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.